Aquest és, per a mi, un gener diferent. Estic de trasllat. I no solament de trasllat, sino d'obres. I d'okupa a casa de la meva filla gran.
És un gener de no trobar els mitjons, de no saber com funciona la rentadora i d'enyorar les petites coses de cada dia. I de gaudir "a tope" del meu nét!
I de reflexionar. Perquè penso que ja n'he fet deu de trasllats al llarg de la meva vida, des que els meus pares se'm van emportar d'una punta a l'altra del Poble Nou.
Hi ha hagut trasllats amargs, com el de després d'una separació, provisionals; impossibles, esperançadors...
No em lligo mai a les coses, sino a les persones. Malgrat tot, aquests dies, penso en els escenaris del meu dia a dia que han anat emmarcant tant les coses bones com les dolentes.
I penso que ha passat de pressa el temps entre caixes i mitjons perduts.
I somric davant d'una nova etapa en un nou escenari...
