El racó de les fades

L'OFICI D'ESCRIURE

2011-03-08T01:15:00.000-08:00

Avui, 8 de març, dia de la dona treballadora, parlaré de l'ofici d'escriure a la Biblioteca de Sant Esteve Sesrovires.

Bé, vull dir que ho intentaré, perquè, i sense falses modèsties ni res que s'hi assembli, cada vegada estic més segura que el camí és llarg, molt llarg i que nosaltres, jo en aquest cas, aprenen molt poc a poc...

En tot cas, serà una trobada amb veïns i amics, segur, molt agradable.

Us hi espero. A les 19,30!

LA FADA DE MARÇ

2011-03-08T01:10:00.000-08:00

La fada de març arriba entre sentors de primavera, mentre casa meva es buida de caixes i s'omple de llar...

il·lustració de Michelle Ryan

BONA NIT...

2011-02-19T15:27:00.000-08:00

Instal·lada a la nova llar, encara plena de desordre i d'il·lusions, després d'unes setmanes de vacances blogueres per manca de connexió a Internet (es pot viure, us ho juro!), torno a ser aquí, amb ganes, i mirant el cel des d'aquesta nova perspectiva , penso...bona nit, amics!!!

LA FADA DE FEBRER

2011-02-03T00:29:00.000-08:00

Hivernal i càlida alhora, la fada de l'hivern ens fa pessigolles al nas, mentre escampa per la terra un gèlid mantell blanc.

Il·lustració de Michelle Ryan.

UN GENER DIFERENT

2011-01-21T00:58:00.000-08:00

Aquest és, per a mi, un gener diferent. Estic de trasllat. I no solament de trasllat, sino d'obres. I d'okupa a casa de la meva filla gran.

És un gener de no trobar els mitjons, de no saber com funciona la rentadora i d'enyorar les petites coses de cada dia. I de gaudir "a tope" del meu nét!

I de reflexionar. Perquè penso que ja n'he fet deu de trasllats al llarg de la meva vida, des que els meus pares se'm van emportar d'una punta a l'altra del Poble Nou.

Hi ha hagut trasllats amargs, com el de després d'una separació, provisionals; impossibles, esperançadors...

No em lligo mai a les coses, sino a les persones. Malgrat tot, aquests dies, penso en els escenaris del meu dia a dia que han anat emmarcant tant les coses bones com les dolentes.

I penso que ha passat de pressa el temps entre caixes i mitjons perduts.

I somric davant d'una nova etapa en un nou escenari...

TANQUEN LA TOMBA D'EN TUTANKAMON

2011-01-09T01:38:00.000-08:00

Ho entenc, ho entenc...en uns quants anys, els homes hem fet més mal a aquestes restes que segles d'abandó en el seu se`pulcre secret. però si ara la tanquen, qué faré amb el meu somni???? Posar-lo a la llista de somnis mai acomplerts, és clar!!!

ESTRENEM ANY!!!

2011-01-07T00:35:00.000-08:00

QUE LA FADA DEL 2011 ENS PORTI SALUT (MOLTA) I ESPERANÇA!!!

BON ANY A TOTS!!!

HEM ESTRENAT L'AUCA

2010-12-13T02:22:00.000-08:00

Som atrevits, oi? Un grup de teatre amateur, tot i que el teatre amateur, d'aficionats diuen alguns, té tan poc prestigi, i s'atreveix amb l'Auca!I fem, a més, una escenografia vanguardista, i adaptem el text, i posem música en directe de "Cajón Flamenco" ...
I recordem les paraules de Rusiñol, i sentim com riu el públic, i compartim, i ho vivim, i ens superem i vivim... perquè això és teatre!!!

I som feliços fent-ne!!!

LA FADA DE DESEMBRE

2010-12-01T00:22:00.000-08:00

Darrer mes de l'any. Un altre. Mica a mica, omplim el cistell dels nostres dies.

Un sol tímid, intenta obrir-se pas entre núvols, més enllà de la finestra.

Somio fades que neixen entre flors en un món sense fred.

il·lustració de Sergio López.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-11-24T23:50:00.000-08:00

il·lustració Ben Tour.

Avui recordem tots plegats que hi ha moltes, massa, dones al món que pateixen la violència dels qui tenen a prop, en silenci, amb vergonya, amb dolor...

Per a totes elles, unim els nostres esforços i pensaments; el nostre petit granet de sorra. Perquè molts granets de sorra fan una platja gran.

La violència de gènere està aquí! No la ignorem!!!

EL TEATRE ÉS...

2010-11-15T23:51:00.000-08:00

...un verí, una agonia, adrenalina en estat pur, una ambició, un somni, una fugida...

Assajos de "L'Auca del Senyor Esteve.

Grup L'Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires

Estrena 11 de desembre.

EL GOS DELS BASKERVILLE

2010-11-08T01:26:00.000-08:00

Acaba de sortir El gos dels Baskerville en la seva adaptació per a Lectura Fàcil.
Editada per editorial Castellnou, dins de la col·lecció Kalafat, en català i castellà, és la meva tercera aportació a la Lectura Fàcil, després de El llibre de la Selva i Dràcula.

Podeu saber més coses sobre la Lectura Fàcil a

http://www.lecturafacil.net/content-management/

NOMÉS EL TEMPS

2010-11-03T13:15:00.000-07:00

Bona nit. Relaxeu-vos amb aquesta dolça cançó de ENYA, una de les meves cantants preferides.

Bona nit....

LA FADA DE NOVEMBRE

2010-11-01T03:44:00.000-07:00

il·lustració de Liiga Smilshkalne

De gel i foc, els ulls ens somriuen i desmenteixen la fredor de novembre.

MUJERES

2010-10-31T04:32:00.000-07:00

Sembla força interessant el llibre de la il·lustradora aragonesa Lola Roig, MUJERES: imatges i pensaments de dona.

                        No sé que haré de mayor
                         pero sé que siempre jugaré
                         porque los juegos
                          me los invento yo.

ADÉU A UN LLUITADOR

2010-10-29T10:28:00.000-07:00

NI NOS DOMARON, NI NOS DOBLARON,

NI NOS VAN A DOMESTICAR.

MARCELINO CAMACHO

TARDOR...MAGRANES

2010-10-28T01:29:00.000-07:00

Ahir, el Martí i jo vam obrir una magrana i en vam treure els fruits; aquests petits cors que esclaten a les mans i t'hi deixen una empremta vermella i dolça. I vam riure, feliços de fer coses junts. Va ser el millor moment del dia.

Junts, el meu nét i jo.

PAU

2010-10-17T01:48:00.000-07:00

La Cerdanya, un lloc al món on la paraula PAU pren sentit.

HEKA

2010-10-06T23:36:00.000-07:00

HEKA va néixer mentre assistia a un curs al Museu Egipci de Barcelona,: La màgia a l'antic Egipte.
Va ser una intuïció, un somni que aviat es va convertir en projecte.

A l'Anna Grau, editora de Bambú, li va agradar, hi va creure tant com jo.

D'aquí ha sortit Heka, el primer dels llibres en què, en Víctor, gràcies a la màgia d'un petit escarabat verd, viatjarà per civilitzacions perdudes.

A Heka, en Víctor coneixerà un Tutmosis de dotze anys com ell, que encara ignora el seu destí.

Heka, en la llengua dels faraons, vol dir màgia.
Jo crec en la màgia d'aquest llibre.

LA FADA D'OCTUBRE ENS OBRE LA PORTA DE LA TARDOR

2010-10-01T00:37:00.000-07:00

Potser la trobareu tot passejant per un bosc ombrívol; potser no.

Ella escampa les fulles que encatifen la tardor.

Fulles de tots colors.

Fulles seques que volen.

Com els desitjos.

il·lustració de Liiga Smilshkalne

AL LECTOR DE POESIA

2010-09-27T00:11:00.000-07:00

AL LECTOR DE POESIA

                                                             Llegeix a poc a poc

                                                             El vers té pes i ales

                                                            endinsa al fons del cor

                                                                  i forja les sagetes

                                                           que vencen temps i espai.

                                                             Respira a poc a poc

                                                            l'embruix de les paraules,

                                                               i fes-ne un tresor

                                                        de ritme i harmonia

                                                         que ja no et prendran mai.

                                                                               JOANA RASPALL

ACOLLIM EN CATALÀ

2010-09-17T03:38:00.000-07:00

No us perdeu aquest vídeo, que és molt bo, vale caris???

LA EMPERATRIZ AMARGA

2010-09-09T03:44:00.000-07:00

De l'emperadriu Sabina, neboda néta de l'emperador Trajà i esposa d'Adrià, es diu que fou la primera dona de qui es té constància que fou maltractada.

Encara que el maltractament contra la dona és tan antic com el temps, i l'asseveració no sé si és certa o no, com tampoc sé què hi ha d'història real a la novel·la, el cert és que , tan aviat com vaig llegir la ressenya , s'apoderà de mi una curiositat ferotge.

Un cop l'he llegida, i deixant de banda que l'estil massa barroc de l'autor, Francisco Manuel Reina, m'arriba a cansar una mica (per no dir molt), puc dir que la història m'ha subjugat, perquè és la història d'una dona a qui es negà la llibertat de triar a qui estimar, i que va rebre en pròpia carn la brutalitat d'un home que la utilitzava com objecte per arribar al poder.

Una dona marcada pel seu naixement. Gairebé m'atreveixo a dir "una pobra dona".

He buscat , encuriosida, informació sobre l'emperadriu Sabina i no he trobat gaire cosa. Una prova més del paper que li va tocar jugar en un món d'homes?

LA FADA DE SETEMBRE

2010-09-03T00:31:00.000-07:00

SETEMBRE... el setè mes dels romans. El meu mes preferit. Potser perquè vaig obrir els ulls a aquest bonic i estrany món nostre un 1 de setembre??? Potser perquè les fulles dels arbres comencen a perdre el verd i es pinten d'ocres, vermells i taronges? Potser perquè el sol es torna més benèvol amb nosaltres?

SETEMBRE bé es mereix una fada d'una il·lustradora excepcional: Rebecca Deutremer.

Una fada vermella que mira per una finestra oberta al món que, poc a poc, es va tornant roig i,

malgrat tot, suau.

Com ella.

UNA LLIBRERIA DE SOMNI

2010-08-20T01:00:00.000-07:00

SHAKESPEARE & COMPANY

Al barri llatí de París, és a dir, enmig d'un entorn de somni, es troba aquest somni de llibreria. El que sembla desordre, és, en realitat, ordre controlat.

Als baixos, m'hi trobo amb sorpresa una lectura dramatitzada de Somni d'una nit d'hivern.

La secció infantil és, senzillament, un conte.

PARÍS ERA UNA FESTA

2010-08-19T07:36:00.000-07:00

París ha estat una festa aquests poquets dies que he pogut viure com una parisenca més; que he pogut ensenyar el que conec de la ciutat a la meva filla. Que he descobert coses noves...

París ha estat una festa sota el sol i la pluja; als carrers més amples i als carrerons estrets.

París sempre ha estat i serà una festa.

KAVAFIS CANTAT PER ALEXANDROS HATZIS

2010-07-05T00:25:00.000-07:00

A punt d'emprendre viatge a les nostres Ítaques personals, em ve a la memòria el poema més conegut del meu poeta preferit.

Voleu compartir amb mi aquests instants de poesia?

LA FADA DE JULIOL

2010-07-02T03:01:00.000-07:00

I jo em pregunto, les fades sempre són blanques?

No. La de juliol, no.

PER QUÈ???

2010-06-10T11:20:00.000-07:00

Davant les notícies, negres notícies, tristíssimes notícies, de les darreres setmanes, protagonitzades per dones que han mort, indefenses, a mans de les seves parelles, només se m'acut una paraula:

PROU

ABANS DE TANCAR L'ORDINADOR...

2010-06-07T11:06:00.000-07:00

...un cop d'ull a algunes pintures i dibuixos de Ramon Casas. Les que més m'agraden. Us en deixo una mostra i m'acomiado, silenciosament.
Ssssshhhhh...

DONES

2010-06-06T13:37:00.000-07:00

DONNA LEON

No he llegit cap de les aventures de l'inspector Guido Brunetti que ha fet famosa la seva creadora, Donna Leon. Però ho faré. Perquè avui he llegit una entrevista amb l'autora, on he descobert una dona que no té res a veure amb la creadora de west sellers que jo m'imaginava.

Donna Leon diu que viu a Venècia, perquè a Venècia també hi viu la gent que ella estima i, a més, pot gaudir d'un anonimat total i enfonsar-se en el caràcter mediterrani que li permet crear les seves històries, basades en fets reals, en fets que ella vol denunciar.

Donna Leon inverteix part dels seus guanys en la música. Ara treballa en un projecte il·lustrat que donarà a conèixer les dotze àries de Händel; un espectacle que recorrerà escoles de diferents països.

Donna Leon diu que no sap quants llibres ha venut i que no vol saber-ho, perquè no vol que res li canviï la seva manera de ser, ni vol perdre l'anonimat i la tranquil·litat amb què viu a la seva Venècia.

Crec que m'agradaria conèixer la Donna Leon. De moment, em conformaré coneixent Guido Bruneti.

VEURE UN NEN PLORAR

2010-06-05T04:22:00.000-07:00

Veure un nen plorar és una de les coses que desperta tota la meva capacitat de compadir, d'estimar. Voldria que el meu consol tingués ales i volés cap a aquell infant que pateix.

I, penso, al món hi ha molts nens que ploren. Que són maltractats. Que treballen com esclaus. Que moren.

I què fem, nosaltres? Què faig, jo?

Avui, un pensament per a tots els nens que ploren.

LA FADA DE JUNY

2010-06-03T01:09:00.000-07:00

LA FADA DE JUNY neix entre flors i ocells, en una natura que desperta als colors.

És petitona, com la calor suau del mes que presideix.

Ens arriba de la mà de CLOTILDE PERRÍN.

Nostàlgia

2010-05-21T00:32:00.000-07:00

Nostàlgia de les gavines,
d'aquella posta de sol.
De descobrir nous paisatges,
de l'olor,
del sabor,
canyella i sal.
Un estiu que finia.

ESSAOUIRA (Marroc)

QUINA IDEA TAN MAGNÍFICA!

2010-05-19T10:39:00.000-07:00

Un diccionari il·lustrat de paraules inexistents!!! Aquesta és la idea, per desgràcia aturada ara, que alguns il·lustradors van posar en marxa. Ho llegeixo al bloc Pinzellades al Món.
Vaja, una cosa com les genials DESDEFINICIONS d'en Jesús Maria Tibau, però fetes per il·lustradors.

Des del bloc se'ns demana que se segueixi la iniciativa a les escoles. Sens dubte, que pot ser un treball interessant.

I com a mostra., la imatge que teniu a dalt... CABLELLERA!

QUI NO CONEIX FRIDA KALHO?

2010-05-10T00:52:00.000-07:00

Potser incloure Frida Kalho entre els posts que aquest bloc dedica a dones que han sobresortit ,per una o altra raó, en aquest món mascle, és una obvietat ; però no per això deixa de ser necessari.

No cal explicar qui fou, com fou i quina va ser la contribució de Frida Kañho al món de l'art. Una contribució que li naixia tant de dintre com el dolor que la partí en dos durant gran part de la seva vida.

Dona lliure i esperit presoner del seu dolor, de les seves frustracions, com la de la maternitat negada, davant una obra de Frida, jo tanco els ulls adolorida, espantada. I , després, en obrir-los, deixo que aquell dolor

s'uneixi als meus dolors, incomparablement petits, en una fusió gairebé màgica.

L'art, en Frida, és simplement massa real, massa directe, per mirar-lo de cara, d'un solo cop d'ull.

RACONS

2010-05-06T05:26:00.000-07:00

Curiós aquest racó de Venècia, vist i fotografiat des del vaporeto.

Al bell mig de la Reina del Mar, entre palaus renaixentistes i records d'altres temps, ens sobta la modernitat de l'escultura inesperada, fugissera i potent.

I és que a Venècia tot són sorpreses.

BON DIA!!!

2010-05-04T00:42:00.000-07:00

BON DIA I BON DIMARTS!

ROSTRES

2010-05-02T01:38:00.000-07:00

Què mireu? Amb ulls angoixats, mireu el dolor, tant de dolor, que ens porta el viure.

Què busqueu? Cerqueu l'esperança d'un món millor.

Què dieu? Boques suplicants que demanen una mica, només una mica de compassió.

Mireu, busqueu, parleu...viviu.

(il·lustració de Georges Underwood)

LA FADA DE MAIG

2010-05-01T03:08:00.000-07:00

Són Fades? Éssers alats? Somnis que viuen en un món sense nom?

Què són?.... El que us puc dir és que provénen de l'art d'Elodie Nouhen i que els he descobert gràcies a la meva bona amiga Mireia Estapé. Gràcies, Mireia!!!

Amb elles (o ells) comencem el mes de maig en aquest bloc.

MOTS VIUS

2010-04-28T06:38:00.000-07:00

Els crítics de la revista FARISTOL, han inclòs la col·lecció Mots Vius com una de les millors publicacions de Literatura Infantil i Juvenil del 2009.
I com a mi em toca un trosset d'aquest pastís tan dolç, he de cridar ben fort GRÀCIIIIEEESSSSSSSSSSSS!!!

BONA DIADA DE SANT JORDI

2010-04-23T06:37:00.000-07:00

PRODUCTE REVOLUCIONARI!!!

2010-04-21T03:47:00.001-07:00

Atenció!!! Producte revolucionari. Pot posar-se de moda en molt poc temps:

JA S'OLOREN LES ROSES

2010-04-20T14:43:00.000-07:00

Sí, ja fa olor de roses i sento el soroll dels fulls que es passen-

Ja arriba la diada de Sant Jordi.

Olor de flors i paper.

Ja arriba Sant Jordi. Un any més.

TRISTOR

2010-04-15T01:48:00.000-07:00

Els arbres del meu carrer s'han vestit de primavera.

Tot brilla una mica més clar, amb més llum.
I, dins meu, hi ha niuat una buidor com d'avenc.
Negra.
I fosca.
I no sé per què tanta melangia.
I si ho sé, tanco els ulls.

Però , als arbres, ja hi viu la primavera.

FA DIES QUE HI PENSO...

2010-04-12T01:04:00.000-07:00

Fa dies que penso en la meva infantesa; en les mans, la veu de la mare. En l'olor de flors, de roses, quan arribava abril.
Fa dies que hi penso...

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu, Les roses recordades.

LA FADA D'ABRIL

2010-04-03T02:48:00.000-07:00

Per fi...primavera!!! I amb la primavera, la fada d'abril.

És, realment, una fada? O una dona mortal, coronada de flors, amb la bellesa lliscant de la mirada franca, del somriure només imaginat? I quina diferència hi ha? Fada o dona. Dona o fada.

Il·lustració de James C. Christensen.

PAISATGES

2010-03-31T00:58:00.000-07:00

LONDRES té un encant especial, encara que només se'n pugui fruir un cap de setmana. I el té fins i tot per a mi, a qui no agraden les multituds, ni les ciutats populoses, ni el metro...

Què té Londres, doncs, que m'agrada???

EL HOMBRE DEL PIANO

2010-03-24T13:50:00.000-07:00

M'encanta aquesta cançó.

Bona nit.

LA MEVA DARRERA LECTURA

2010-03-23T09:11:00.000-07:00

ELS JOCS DE LA FAM / EN FLAMES de Suzanne Collins.

M'han atrapat. Jo que em preguntava per què aquests llibres passaven de mà en mà pel meu voltant, he acabat per entendre que quan un autor sap crear un univers propi, uns personatges plens de força i domina la intriga, llavors, ai amics, no pots anar a dormir a l'hora. Llavors, robes hores al rellotge per saber-ne una mica més. Llavors, deixes anar una exclamació quan passa allò que no has imaginat. Quina nova estirada de la trama!!!

Ciència Ficció? Sí. Novel·la Juvenil? Potser. Jo em quedo amb les paraules d'Stephen King, quan diu:
"Una novel·la que manté un suspens constant i que provocarà molta controvèrsia. No he pogut parar de llegir-la".

Jo tampoc.

LA MEVA DARRERA LECTURA

2010-03-19T01:10:00.000-07:00

IRÈNE NÉMIROVSKY, Suite Francesa

Realment sorprenent per la seva intel·ligent i, alhora, bella prosa. Els personatges de Suite francesa, molts i tots ben construíts, t'atrapen en les seves històries, descarnades, tràgiques, en plena ocupació nazi de París.

A la segona part, l'autora ens explica en detall, com era la vida en un poble petit del centre de França ocupat per l'enemic. Històries humanes on ocupats i ocupants tornen a ser éssers humans, simples titelles de la història, víctimes tots, al cap i a la fi, d'això que anomenem guerra.

Sens dubte, Suite Francesa és una lectura imprescindible.

POSTA DE SOL A LOGROÑO

2010-03-15T03:55:00.000-07:00

No coneixia aquesta ciutat. I em va semblar un lloc ple d'encant. Quantes coses que tenim a prop ens perdem, oi? Potser és que no tenim temps ni capacitat d'arribar a tot arreu, o que ens sembla que viatjar vol dir fer molts quilòmetres.

La Rioja. Logroño. Un cap de setmana per recordar. Amb posta de sol inclosa.

8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2010-03-12T04:07:00.000-08:00

DONES PILOTS:

Nancy Hakness love, Comandant del Women's Auxiliary ferry Service i de les dones pilots al Servei de la Força Aèria.

Les primeres dones pilots dels Estats Units que van participar a la Segona Guerra Mundial , van volar pels britànics, ja que els va ser negat servir al seu propi país. Vint-i-cinc dones pilots van viatjar cap a Anglaterra a la primavera de 1942 per treballar per a l'Autoritat del transport Aeri Britànic.

Nancy Harkness Love va sol·licitar al Comandament del transport Aeri que permetés fer a les dones americanes al seu país, el que ja havien demostrat que podien fer a Anglaterra.

A la tardor de 1942 s'establí el primer cos de dones pilots als Estat Units, després de gairebé dos anys de lluita.

ADÉU A MIGUEL DELIBES

2010-03-12T03:51:00.000-08:00

"La habitación se hallaba limpia, ordenada, el suelo brilante, como si nunca hubiera sido utilizada. La librería de escalerillas metálicas dividía la estancia en dos y cabe la ventana se tendía una mesa alargada, con la pantalla de sube y baja encima-el Ángel de la Guarda-donde los chicos hacían sus deberes al regresar del colegio. En los rincones del fondo estaban las camas de Pablo y Marcos, cubiertos de colchas de cretona y entre ellas, la amplia cuna de Quico con los costados de barrotes, como una cárcel. Al penetrar en la habitación, Mamá le advirtió:

-Cuando quieras pis, dilo.

Quico abrió las piernas y se miró los bajos de los pantalones y, como si aquel examen no le convenciera, se pasó por ellos, primero la mano izquierda, luego la derecha y, al concluir, dijo:

-Toca; ni gota."

El Príncipe destronado, Miguel Delibes.

8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2010-03-10T01:21:00.000-08:00

PINTURA:

ALEXANDRA EXTER (1882-1949)

Una de les figures més importants de l'avantguarda russa. A París, on s'exilià, conegué Apollinaire i Picasso.

Per què la seva obra no és tan coneguda com la dels seus coetanis masculins?

8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2010-03-08T04:28:00.000-08:00

Avui, 8 de març, celebrem el dia de la dona treballadora. El temps, el climatològic, s'ha unit a la celebració oferint-nos una gran nevada. Nosaltres, cadascun de nosaltres, ho celebrem de maneres diverses; potser, la majoria, integrant en la nostra quotidianetat un pensament cap a aquelles dones que van obrir la marxa cap a la igualtat.
Ho recordem, en actes diversos, a cada localitat: xerrades, exposicions... Jo , per la meva banda, ho vull anar recordant al llarg de la setmana, en aquest bloc, amb una "exposició" personal. El meu àlbum de dones.

Comencem:

CIÈNCIA

Rosalind Franklin (1920-1958). Científica britànica que aconseguí, m itjançant difracció de raigs X, la imatge que portaria al descobriment revolucionari de l'estructura de l'ADN. El 1962, reben el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia , els investigadors Watso, Crick i Wilkins, sense cap menció a R. Franklin, el que la converteix en una de les científiques més maltractades per la història.

ENTRETENIMENT PSEUDO-LITERARI

2010-03-04T12:59:00.000-08:00

Sí, que és tard i tots hem tingut un dia dur (uns més que els altres, suposo) i volem acabar-lo, el dia , d'una manera relaxada i, a poder ser, sense menjar-nos gaire el "coco", que les neurones ja fan nones fa estona.

A veure qui és capaç d'endevinar el títol d'aquet llibre (sense buscar per la xarxa, que us conec... morenos)

M'HA ENAMORAT

2010-03-04T00:03:00.000-08:00

Sí; m'ha enamorat. És en Jason Mraz i el vaig conèixer perquè la meva filla l'escoltava , i l'escolta, a totes hores. M'encanta el vídeo. I , veient-lo i escoltant-lo, us desitjo un bon dia!!!

LES FADES DE MARÇ

2010-03-01T11:18:00.000-08:00

Bellugadisses,

il·luminen el cel nocturn

i s'enduen la por dels nens

que alcen les mans

cap a elles;

i queden buides.

LA MEVA DARRERA LECTURA

2010-03-01T02:37:00.000-08:00

Hélène Berr, Diario

El "Diari" d'Hélène Berr és un testimoni valuosíssim del que fou l'ocupació nazi a França i com, mica en mica, es va anar extenent una xarxa que duria a la deportació i aniquilació milers de persones.

Hélène era una noia de vint anys quan començà a escriure el seu diari. S'havia llicenciat a la Sorbona en Literatura anglesa. Era culta, intel·ligent, feliç. Al principi, en el seu diari, es debat entre un amor perdut i un que comença. Fa el que fan les noies de la seva edat. I ho plasma amb una prosa delicada, analitzant cada sentiment, cada estat d'ànim, en les seves confessions.

Mica en mica, el diari es converteix en el mirall del que passa als carrers, en l'anàlisi intel·lectual del que està succeint, en la seguretat del que passarà. Hélène és conscient del valor dels seus records que farà arribar al seu promès que ha fugit a Anglaterra. I es queda on creu que ha d'estar: treballa amb les famílies jueves que corren perill, que pateixen. Amb nens que han quedat desamparats, orfes i malalts.

Fins que un 8 de març de l'any 1944 es produeix el que ha esperat tant, el que ja no tem: aquella freda trucada a la porta que la conduirà a Bergen-Belsen.

Hélène expressa la seva voluntat ferma de sobreviure fins i tot al pitjor. Però no ho va aconseguir. Va morir al camp d'extermini dos dies abans de ser alliberat pels anglesos. Tenia 24 anys.

"Cuando escribo "judio" no traduzco mi pensamiento, porque para mi no existe esa distinción: no me siento diferente de los demás, nunca llegaré a considerarme parte de un grupo humano segregado, quizá por esto sufro tanto, porque ya no comprendo. Sufro al ver la maldad humana. Sufro al ver como el mal se abate sobre la humanidad... (pág. 248)

DOLÇ RETROBAMENT

2010-02-27T05:03:00.000-08:00

Fa poc emvaig retrobar, després de temps de no veure'ns, amb la meva amiga Cristina Morera. Ja sé que se m'enfadarà quan vegi el post, perquè ella és una artista d'aquelles que no donen importància al que fan. I fan molt! I bé!

A més d'una dramaturga a l'ombra ( Cristina, recodes el que em vas prometre?), la Cristina Morera és una fotògrafa excepcional i una dona generosa que em va obsequiar amb algunes fotos que guardo com un tresor i que un cop les hagi emmarcat com es mereixen, passaran a alegrar el meu estudi, on hi passo tantes hores, envoltada de tot allò que estimo. Avui us en mostro algunes. Un altre dia, us parlaré de la seva vertent "teatrera".
(Perdona Cristina, eh?)

Muac, GUAPA!!!

L'ÚLTIM LLIBRE QUE HE LLEGIT

2010-02-22T11:51:00.000-08:00

Natacha Appanah, El último hermano

Fidel al meu propòsit de descobrir, durant aquest any 2010, nous autors i autores, i d'obrir, així, els meus "horitzons lectors", acabo de llegir "El último hermano" de Natacha Appanah.

M'ha impressionat el tractament que fa l'autora del patiment extrem que viuen els dos petits protagonistes i com la història, tot i ser la de moltes víctimes de la maldat dels homes, de la discriminació i de la violència , ens sembla única i irrepetible; una història dolça, d'amistat i amor emmarcada en un entorn duríssim.

La de l'autora és una prosa que arrossega el lector pels camins de les pors, les il·lusions i desil·lusions dels protagonistes. Sentim el seu ofec i patim amb la fugida cap al no res. Sovint, les paraules ens posen la pell de gallina. Com passa sempre que llegim bona literatura.

Si encara no l'heu llegit, us la recomano!!!!

VINT-I-CINC ANYS SENSE ESPRIU

2010-02-21T10:03:00.000-08:00

S omio
I matges
N edant
E ntre
R imes

A bsents

ONLY TIME

2010-02-15T11:40:00.001-08:00

Buuuffff!!! Per avui ja n'hi ha prou. Abans de tancar l'ordinador, però, un petó per a tots, un desig d'una bona nit i una cançó...

DONES DEL RENAIXEMENT A CRONOS

2010-02-15T02:10:00.000-08:00

Estic desitjant veure, aquesta nit, el programa Cronos del canal 33. Avui arriba dedicat a les dones del Renaixement italià. El tema dóna per a més d'un post, no trobeu?

Seguirem informant...

MÀSCARA

2010-02-14T12:34:00.000-08:00

Des d'un racó, amagat, una mirada.
Felina i descarada.
La inquietud de la màscara
sotjant un món que s'escapa.
Demà tornarem a ser nosaltres.
Demà.

TREAIETERUS FINS A LA MORT!!!

2010-02-13T13:12:00.000-08:00

A casa som "teaieterus" fins a la mort. No solament perquè ens agrada anar a teatre, que ens agrada, sinó perquè des de fa molts anys, ens dediquem a això tan sacrificat, insòlit, mal considerat, divertit, miraculós... que és el teatrre amateur.

La darrera obra que hem muntat amb el grup Ull de Bou, de Sant Esteve Sesrovires, amb direcció de Pere Prats (que a més és la meva mitja taronja; ja us ho deia , això nostre és familiar), ha estat "La Reina de Bellesa de Leenane" (ja us en vaig parlar en un altre post, quan es va estrenar).

Que el muntatge ere digne i no calia posar-li adjectius darrere, ja ho deia en aquella ocasió. Ara ho confirma la collita de premis: dos de direcció, dos més a les dues actrius principals, un a actor secundari, muntatge, grup....... Ja us ho dic, una collita.

I bolos, molts bolos. I anar preparant el següent muntatge, L'Auca del Senyor Esteve (la nostra, no la del Nacional!)

I, res, a seguir compartint assatjos a la nit, esmorzars amb ous fregits els diumenges, carregades de "fragonetes" a les set del matí. I moltes rialles. I nervis...molts nervis.

Això és el teatre amateur. I que duri!!! (seguiré informant)

RECORDANT VAINICA DOBLE I "CON LAS MANOS EN LA MASA"

2010-02-13T02:04:00.000-08:00

Recordeu? Jo , tot era sentir aquesta cançó i tenir-la tot el dia enganxada als llavis. M'encantava! La veu masculina és del Joaquín Sabina. Ah!, i el programa era un bon programa de cuina.
Em porta records...que ja queden una mica lluny, però que encara fan olor de llar, de nens petits cridant per casa...

LLUÏSA DE PRÚSSIA

2010-02-09T00:28:00.000-08:00

Avui, quan les monarquies europees necessiten veure's reforçades per imatges femenines que els donin un altre aire (llegiu Lady Di, si voleu), oblidem que aquest mateix paper ja fou atorgat a algunes dones en el passat, malgrat que, sovint, la trascendència política d'algunes d'aquestes dones fou més important.
Ahir, el programa Cronos del Canal 33, ens recordà la figura de la reina Lluïsa de Prússia. Mare de deu fills, icona de la moda del seu temps, adorada per artistes i lloada per la seva bellesa, Lluïsa va arribar a entrevistar-se tota sola amb Napoleó a qui demanà, amb bones paraules, que deixés en pau els prussians.
La seva prematura mort a 34 anys l'acabà de convertir en un mite pel seu poble, que la van recordar sempre com a esposa i mare de reis, defensora de la seva llibertat i enemiga de Napoleó.

Si en voleu saber més, encara podeu veure el vídeo del programa a Televisió a la Carta, a la web de TV3.

ENTREVISTA AL SESROVIRENC

2010-02-08T07:57:00.000-08:00

En el seu número de febrer, el Butlletí d'informació local "El Sesrovirenc", m'ha dedicat l'espai tribuna, on , en una entrevista, parlo de les coses que escric i com les escric.

Estic molt orgullosa del reconeixemnt dels meus veïns sesrovirencs. En el meu cas, sí que m'estan fent sentir profeta a la pròpia terra.
Gràcies!

PEL FEBRER, LA REINA DE LES FADES

2010-02-01T11:30:00.000-08:00

La més literària de totes les fades, Titània, l'enamorada d'Oberon, fatalment enverinada per Puck, el follet, i enamorada d'un pallús amb cap d'ase.

Ai, Titània, Titània...!

SALINGER HA MORT

2010-01-28T23:30:00.000-08:00

La mort d'un escriptor em fa pensar en aquella cançó que diu "Cuando un amigo se va, un vacío queda en el alma". Malgrat tot, penso que quan qui se'n va és un escriptor com en Salinger, ens queden els seus llibres per omplir aquest buit.
Un bon homenatge a aquest home que ens ha deixat és rellegir o llegir per primera vegada El vigilant en el camp de sègol, no trobeu?

NO DUDARIA

2010-01-27T12:36:00.000-08:00

Ell ho va dir clar: No dudaria. Us desitjo una bona nit amb una de les meves cançons preferides d'un dels meus cantants preferits: Antonio Flores. Per desgràcia, ens va deixar massa d'hora. Ens queda el record, les lletres i la música.

Bona nit...

AMOR D'ÀVIA

2010-01-26T12:27:00.000-08:00

Ja em perdonareu, però , a vegades, em poso així de tendra. És que me'l menjaria a bocinets. Ai, l'amor d'àvia!!!

LA FADA DE GENER

2010-01-25T00:18:00.000-08:00

Comencem l'any, ja gairebé acabem gener i no tenim fada!!! Posem-hi solució i permeteu que repeteixi una de les artistes més colpidores que van guarnir aquest bloc amb les seves fades l'any passat: Josephine Wall.
Tot un descobriment per a mi que em va obrir els ulls a un món de fantasia i meravella.

Sí voleu saber més coses sobre la Josephine Wall us recomano que visiteu l'enllaç http://www.josephinewall.co.uk/josephine.html

L'HIVERN SEGONS...

2010-01-24T02:58:00.000-08:00

Anna Dordas i Noger (poetessa) i Andreu Martínez d'Andreu (pintor)

qui pensa ara en la mar

que deu bramar molt lluny

d'escumes i gavines?

aquí només les crestes

nevades que reposen

els camps colgats

en estàtiques onades

i en la nit constel·lacions

contemplant-se entotsolades.

LA MEVA DARRERA LECTURA

2010-01-23T13:34:00.000-08:00

ormac McCarthy, La carretera.

Tot intentant fer realitat el propòsit de descobrir nous autors(us remeto al post "El decàleg del bon lector"), i, atreta ,com sempre, per la ciència-ficció en el seu vessant més catatrofista, acabo de llegir La carretera de Cormac McCarthy. L'autor, nascut a Rhode Island el 1933, viu envoltat de llegendes. Entre elles, la que el descriu com un rodamón en la seva joventut.

El llibre: impactant! No el llegiu si esteu en hores baixes. Un pare i el seu fill recorren una carretera que no sembla tenir fi ni destí, en un món destruït on tot ha estat reduït a cendres. La barbàrie ha arrelat en aquest erm inhumà. Però l'amor de pare i fill és, potser, la prova que no tot està perdut.

Un tastet:

"Por la tarde la forma lóbrega de otra ciudad costera, el grupo de altos edificios ligeramente torcido. Pensó que los armazones de hierro se habrían ablandado con el calor y que al contraerse después no habían dejado los edificios a plomo. Las lunas de las ventanas colgaban pared abajo como alcorza en una tarta. Siguieron adelante. Algunas noches despertava en medio del negro pàramo helado saliendo de mundos de amor humano suavemente coloreados, cantos de pájaros, el sol."

IL·LUSTRADORS DE CONTES DE FADES

2010-01-19T10:24:00.000-08:00

Il·lustradors d'ahir, d'avui, de demà...sempre hi haurà qui somiarà un conte de fades i ens regalarà les imatges més fantàstiques que surtin del seu llapis, del pinzell.

Sento, de sempre, molta curiositat pels llibres "de vell" i per les seves il·lustracions. I com ens trobem al racó de les fades, he pensat que n'hi deu haver un munt d'il·lustradors que hagin donat vida als personatges, coneguts o no tan coneguts, d'aquest món màgic.

I és així com m'he trobat amb Gustave Doré. Nascut el dia de Reis a París (deu tenir alguna cosa a veure amb el seu ofici?), va il·lustrar obres de Balzac, Dant o Lord Byron, només per posar uns exemples. És curiós saber que va viure uns mesos a Barcelona.

També va il·lustrar contes de fades, que és el que ara ens interessa, com La Bella Dorment. A la il·lustració, veiem el príncep endinsant-se en el bosc on trobarà la Princesa.

Són il·lustracions d'ahir i de sempre...

DONES I ACTRIUS

2010-01-16T08:14:00.000-08:00

Avui molta gent creu que una actriu és una icona de la moda i el glamour que omple amb la seva imatge revistes i revistetes. Hi ha gent que no ha vist mai actuar fulaneta de tal, però sap la seva vida i miracles, fins i tot en coneix els draps bruts, al peu de la lletra.

Per d'altres, les bones actrius són aquelles que, sàviament, saben despertar la nostra sensibilitat, els nostres sentiments, quan pugen a un escenari.

M'agradaria parlar-vos d'aquestes actrius; les que es deixen i s'han deixat la pell a l'escenari; les que han viscut una vida entre bambalines. I per començar, voldria recordar les dones que foren actrius en uns altres temps que res a veure tenen amb aquests que corren.

Parlem i recordem ara Margarida Xirgu.

Nascuda a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888, Margarida Xirgu és considerada una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX.

Dalt d'un escenari, va interpretar tots aquells papers amb què somia una actriu, des d'Elektra a Salomé, passant per Mariana Pineda.

El seu talent fou reconegut als escenaris de països com Argentina, Perú, Veneçuela...

Fou una de les poques actrius que inspiren obres. Guimerà va escriure per a ella "La reina jove" l'any 1911.

Margarida Xirgu conegué l'exili. Quan el 1936 deixa Barcelona per fer una gira de dos anys desconeix que no tornarà mai més a la seva terra.

També el cinema es rendí als seus peus; l'any 1938 interpretà "Bodas de sangre" de Garcia Lorca.

Va morir a Montevideo l'any 1966 però les seves despulles descansen al poble que la va veure néixer: Molins de Rei.

Margarida Xirgu deia:

"No somiar, no creure en alguna cosa...és com no existir!"

EL DECÀLEG DEL BON LECTOR

2010-01-16T07:55:00.000-08:00

El Bloc L'Illa dels Llibres ens proposa aquestes deu normes a seguir per a convertir-nos en lectors modèlics. Les trobo molt encertades i just ara, a principi d'any, que és època de bons propòsits, podríem intentar assolir aquells punts del decàleg, que encara ens falten per guanyar-nos el títol de "Lectors Excel·lents"

Haití

2010-01-13T08:07:00.000-08:00

Comença un nou any i els desitjos de pau i felicitat semblen no voler complir-se. Haití pateix una debacle d'abast encara desconegit però, ben segur, esfereïdor.

Em pregunto, des de la meva impotència, què podem fer com a ciutadans del món en aquests casos. N'hi ha prou amb un donatiu?

En ocasions com aquesta, m'agradaria ser creient per resar.

LES DONES D'AMY ABSHIER-REYES

2010-01-07T03:23:00.000-08:00

Plenes d'encant i nostàlgia aquestes aquarel·les de l'artista Amy Abshier-Reyes, que ens mostren unes imatges femenines d'ahir i de sempre. Si en voleu veure més dirigiu-vos a http://networkedblogs.com/

LA MEVA CARTA ALS TRES REIS DE L'ORIENT

2010-01-04T01:46:00.000-08:00

Benvolguts Reis de l'Orient:

Aquest any he estat bastant bona i treballadora però no m'he trobat gaire bé. Per això, el primer que us vull demanar, si pot ser, és que em porteu un potet de salut perquè tinc moltes ganes d'escriure contes i de jugar amb el Martí i quan estic malaltona no ho puc fer.

Per als de casa demano que no deixin d'estimar-me i d'estimar-se. Per tant, siusplau, uns quants potets d'amor.

I pels del món, hauríeu de ser tan amables de portar sacs i sacs de menjar perquè hi ha molta gent que passa gana. Nosaltres us podem ajudar una mica, perquè tenim menjar de sobres i no ens el mengem ni en fem cap cas.

Per ara, res més.

Fin l'any vinent Reis.

Núria

2009-12-19T10:03:00.000-08:00

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU !!!

PREMI!

2009-12-13T14:18:00.000-08:00

El Baix Llobregat, la meva terra d'adopció, m'ha premiat , a través del Centre d'Estudis Comarcals, amb el Premi Reconeixement de Literatura Agna Canalies Mestres.

Quin orgull i quina satisfacció. M'alegro per totes les persones que han confiat en mi i en la meva tasca. Sobretot, per la Maria José Gil que va ser qui em proposà en un acte generós i desinteressat que només els amics de debò són capaços de fer.

M'alegro pel poble de Sant Esteve Sesrovires, on visc i treballo. El lloc que m'ha donat la pau necessària per escriure i on he trobat nous amics i n'he retrobat de vells, però no oblidats.

Gràcies. Gràcies a tothom,

Gràcies Sant Esteve.

HEPATIA I ALTRES DONES SILENCIADES

2009-12-10T12:08:00.000-08:00

Que Hipatia s'hagi posat de moda gràcies a "Ágora" la pel·lícula de l'Almenábar, no vol dir que hagi estat la única dona filòsofa de l'antiguitat.

Jo en sé poc del tema, però no per això m'interessa menys. Hi ha un llibre que pot il·lustrar els/les desil·lustrats /des com jo. L'autor Gilles Mènage, el va escriure al segle XVII. Du per títol Historia y mujeres Filósofas.

I, la cirereta, és un article de l'Umberto Eco que no podeu deixar de llegir. És una joia!

http://lasolvidadas.blogspot.com/2008/04/textos-para-el-debate-1.html

CRIATURES AFINS

2009-12-07T04:28:00.000-08:00

Acabo de fer una gran descoberta: el bloc "Criatrures afins", sembla fet a propòsit perquè m'hi pugui perdre.

Un bloc dedicat a totes les criatures fantàstiques, també a les fades, és clar!, ple d'il·lustracions meravelloses i d'informació curiosa i valuosa.

M'hi passejaré sovint, us ho puc assegurar. I vosaltres?

LA FADA DE JOE SORREN

2009-11-26T11:42:00.000-08:00

Tot navegant a la recerca de fades desconegudes, m'he trobat aquesta de l'inquietant il·lustrador americà Joe Sorren. M'encanta l'estil d'aquest dibuixant nascut el 1970 i premiat diverses vegades als EEUU.

Una vegada més, les fades m'han portat sort.

LES DONES DE CINQUANTA I...

2009-11-24T08:32:00.001-08:00

La barbie ja ha fet cinquanta anys! Benvinguda al club de les dones de carn i ossos, Barbie!!!

FADES I POESIA

2009-11-15T14:08:00.000-08:00

AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

I han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han enviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa els dic que sí.

Maria Mercè Marçal

AUTE I ALTRES MERAVELLES

2009-11-13T11:36:00.000-08:00

Fa pocs dies dinava amb uns amics. Parlant, parlant, de tot i de res, em van comentar que feia poc havien assistit a un recital de Luís Eduardo Aute. Una mena de molla va saltar dintre meu. L'Aute! Com podia ser que m'hagués oblidat d'un dels meus cantants preferits? Quantes cançons compartides, somiades i cantades amb l'Aute.
En preguntar a la meva filla Clàudia, que ara té quinze anys, si el coneixia, va posar cara d'interrogant.

Per a ella, que no el coneix, per a mi, que gairebé l'havia oblidat i per a tots vosaltres, aquí deixo una de les cançons més grans d'Aute.

2009-11-07T03:11:00.000-08:00

Aquest mes, no hi ha il·lustració de la Fada de Novembre; però hi ha conte!

Hem d'anar canviant, oi?

Las hadas
[Cuento. Texto completo]
Charles Perrault

Érase una viuda que tenía dos hijas; la mayor se le parecía tanto en el carácter y en el físico, que quien veía a la hija, le parecía ver a la madre. Ambas eran tan desagradables y orgullosas que no se podía vivir con ellas. La menor, verdadero retrato de su padre por su dulzura y suavidad, era además de una extrema belleza. Como por naturaleza amamos a quien se nos parece, esta madre tenía locura por su hija mayor y a la vez sentía una aversión atroz por la menor. La hacía comer en la cocina y trabajar sin cesar.
Entre otras cosas, esta pobre niña tenía que ir dos veces al día a buscar agua a una media legua de la casa, y volver con una enorme jarra llena.

Un día que estaba en la fuente, se le acercó una pobre mujer rogándole que le diese de beber.

-Como no, mi buena señora -dijo la hermosa niña.

Y enjuagando de inmediato su jarra, sacó agua del mejor lugar de la fuente y se la ofreció, sosteniendo siempre la jarra para que bebiera más cómodamente. La buena mujer, después de beber, le dijo:

-Eres tan bella, tan buena y tan amable, que no puedo dejar de hacerte un don -pues era un hada que había tomado la forma de una pobre aldeana para ver hasta dónde llegaría la gentileza de la joven-. Te concedo el don -prosiguió el hada- de que por cada palabra que pronuncies saldrá de tu boca una flor o una piedra preciosa.

Cuando la hermosa joven llegó a casa, su madre la reprendió por regresar tan tarde de la fuente.

-Perdón, madre mía -dijo la pobre muchacha- por haberme demorado-; y al decir estas palabras, le salieron de la boca dos rosas, dos perlas y dos grandes diamantes.

-¡Qué estoy viendo! -dijo su madre, llena de asombro-; ¡parece que de la boca te salen perlas y diamantes! ¿Cómo es eso, hija mía?

Era la primera vez que le decía hija.

La pobre niña le contó ingenuamente todo lo que le había pasado, no sin botar una infinidad de diamantes.

-Verdaderamente -dijo la madre- tengo que mandar a mi hija; mira, Fanchon, mira lo que sale de la boca de tu hermana cuando habla; ¿no te gustaría tener un don semejante? Bastará con que vayas a buscar agua a la fuente, y cuando una pobre mujer te pida de beber, ofrecerle muy gentilmente.

-¡No faltaba más! -respondió groseramente la joven- ¡ir a la fuente!

-Deseo que vayas -repuso la madre- ¡y de inmediato!

Ella fue, pero siempre refunfuñando. Tomó el más hermoso jarro de plata de la casa. No hizo más que llegar a la fuente y vio salir del bosque a una dama magníficamente ataviada que vino a pedirle de beber: era la misma hada que se había aparecido a su hermana, pero que se presentaba bajo el aspecto y con las ropas de una princesa, para ver hasta dónde llegaba la maldad de esta niña.

-¿Habré venido acaso -le dijo esta grosera mal criada- para darte de beber? ¡Justamente he traído un jarro de plata nada más que para dar de beber a su señoría! De acuerdo, bebe directamente, si quieres.

-No eres nada amable -repuso el hada, sin irritarse-; ¡está bien! ya que eres tan poco atenta, te otorgo el don de que a cada palabra que pronuncies, te salga de la boca una serpiente o un sapo.

La madre no hizo más que divisarla y le gritó:

-¡Y bien, hija mía?

-¡Y bien, madre mía! -respondió la malvada, echando dos víboras y dos sapos.

-¡Cielos! -exclamó la madre- ¿qué estoy viendo? ¡Tu hermana tiene la culpa, me las pagará! -y corrió a pegarle.

La pobre niña arrancó y fue a refugiarse en el bosque cercano. El hijo del rey, que regresaba de la caza, la encontró y viéndola tan hermosa le preguntó qué hacía allí sola y por qué lloraba.

-¡Ay!, señor, es mi madre que me ha echado de la casa.

El hijo del rey, que vio salir de su boca cinco o seis perlas y otros tantos diamantes, le rogó que le dijera de dónde le venía aquello. Ella le contó toda su aventura.

El hijo del rey se enamoró de ella, y considerando que semejante don valía más que todo lo que se pudiera ofrecer al otro en matrimonio, la llevó con él al palacio de su padre, donde se casaron.

En cuanto a la hermana, se fue haciendo tan odiable, que su propia madre la echó de la casa; y la infeliz, después de haber ido de una parte a otra sin que nadie quisiera recibirla, se fue a morir al fondo del bosque.

Moraleja

Las riquezas, las joyas, los diamantes
son del ánimo influjos favorables,
Sin embargo los discursos agradables
son más fuertes aun, más gravitantes.

Otra moraleja

La honradez cuesta cuidados,
exige esfuerzo y mucho afán
que en el momento menos pensado
su recompensa recibirán.

JONATHAN BURTON

2009-11-04T15:06:00.001-08:00

Tafanejant el bloc de l'il·lustrador Jonthan Burton he trobat això. De fet, al bloc hi ha il·lustracions que m'agraden més. Però aquesta m'ha cridat l'atenció. Potser avui em sento una mica AIXÍ, jo. Deu ser que tinc un refredat de nassos? Què estic cansada, aixafada, desvigoritzada, demacrada, derrotada...?

Ai, jo què sé!!! M'agrada. M'hi identifico,

Visiteu el bloc d'en Burton. Si no us sentiu cansats, ni aixafats, ni...

Santiago Rusiñol; Paisatges

2009-10-17T10:38:00.000-07:00

A mi, personalment, m'agrada més el Rusiñol dels pinzells que el de la ploma, encara que reconec que el personatge del Senyor Esteve, que sortí d'aquesta ploma, és una icona del nostre teatre i de la nostra literatura. Però no ho és per raons estrictament literàries.

La força del Senyor Esteve, però, ha fet que el Rusiñol que molts coneixen es limiti al creador d'aquest retall càustic i tendre alhora de la Barcelona de meitats del XIX i d'un barri concret: el barri de Ribera, en un moment de la història de la nostra ciutat en què tot era a punt de canviar.

Però avui em ve de gust ensenyar-vos algunes mostres del Rusiñol dels pinzells. El Rusiñol paisatgista que retratà Granada, Catalunya, París, Mallorca...

No m'acabo de decidir alhora de triar dos dels paisatges de Rusiñol que més m'agraden; que no em cansaria de mirar.

Finalment em decideixo per la imatge plena de la llum mediterrània de Sitges que Rusiñol tant estimà, El pati blau, i per una altra de ben diferent, la foscor de París a Le Moulin de la Galette.

PREMI NOBEL EN FEMENÍ

2009-10-09T00:29:00.000-07:00

I la incògnita s'ha desvetllat: el Premi Nobel ha estat per a una dona: Herta Müller, escriptora alemanya d'orígen rumanès i autora, entre d'altres, de la novel·la, "Tierras bajas".

Evidentment, en la meva qualitat de dona, m'he alegrat moltíssim d'aquest reconeixement a l'obra d'una escriptora. I, de seguida, m'ha aparegut una bombeta fent intermitències dins del meu cervellet femení: Quantes dones han guanyat el Nobel de Literatura?

Em poso a fer un simulacre treball de camp i descobreixo que des de 1901 fins al 2009 s'hanconcedit 106 Nobels de Literatura ( 2 ex aequo i amb un parèntesi durant la primera Guerra Mundial).

D'aquests premis, 11 han estat concedits a dones(!!!). Els que sigueu ràpids amb les mates comenceu a fer números, siusplau.

El primer Nobel femení, se l'endugué l'escriptora sueca Selma Lagerlöf ("El maravilloso viaje de Nils Holgersson", és una de les seves obres més conegudes), l'any 1909.

Voleu saber qui són les altres dones que han pujat aquests graons tan acostumats a ser trepitjats pels homes? (m'ha quedat bé, això, oi?):

1926: Grazia Deledda (Itàlia)
1928: Sigrid Undset (Noruega)
1938: Pearl S. Buck (EEUU)
1945: Gabriela Mistral (Chile)
1966: Nelly Sachs (Alemanya) Ex.aequo.
1991: Nadine Gordimer (Sudàfrica)
1996: Wislawa Szymborska (Polònia)
2004: Elfriede Jelinek (Àustria)
2007: Doris Lessing (Regne Unit)
2009: Herta Müller (Rumania/Alemanya)

Em quedo com de marbre quan veig algunes d'aquestes dates: des de 1928 a 1938 les dones no escriuen? Des de 1945 a 1966 no hi ha dones al planeta?

Bé, que cadascú tregui les seves conclusions, que, d'altra banda , ja han estat tretes sovint. És, aquesta, una història vella.Mirem amb un cert optimisme la dècada dels 2000 que és la que més premis ha otorgat a la dona. Les coses estan canviant? Potser sí, però tan poc a poc que els meus ulls potser no seran a temps de veure això que en diuen igualtat.

(A les fotografies Herta Müller , Nobel de Literatura 2009 i Selma Langerlöf , primer Nobel de Literatura femení l'any 1909)

QUI SERÀ....?

2009-10-08T00:55:00.000-07:00

Aquests dies tothom es pregunta QUI SERÀ el proper Nobel de Literatura. Hi ha apostes obertes i es barregen noms com si fossin cartes.

Es veu que un dels noms que sonen més és el d'AMOS OZ, autor israelià nascut a Jerusalem l'any 1939 i que escriu en hebreu i anglès.

Com no em fa vergonya confessar la meva supina ignorància , us he de dir que no he llegit res d'aquest autor. Però la seva biografia m'ha fet agafar ganes de conèixer-lo millor. I, sobretot, de llegir-lo.

Per exemple, cal destacar que als anys 70 va fundar, juntament amb d'altres membres, el moviment "PAU ARA", una associació que lluita per a la pau entre jueus i palestins.
Des de 1991 és membre de l'Acadèmia de la Llengua Hebrea.

Què vosaltres tampoc heu llegit res d'ell? Què us n'han vingut ganes? Doncs trieu:

La historia comienza
La caja negra
Un descanso verdadero
(Tots aquests els trobareu a Editorial Siruela)
Contra el Fanatisme, RBA

Bé, ja tenim feina. I si algú de vosaltres ja coneix alguna d'aquestes obres o és un lector incondicional d' Amos Oz, siusplau, per què no ens en feu cinc cèntims?

Parlem de Fades:

2009-10-06T10:51:00.000-07:00

Ja sabeu com m'agraden les fades. Del contrari, quin sentit tindria aquest raconet?
M'embadoco llegint històries de fades, buscant-ne imatges, articles que en parlin...

Aprenc sempre coses noves d'aquest món lluny i proper, en femení.
Us vull anar parlant dels diferents tipus de fades. Els fadaadictes ja deveu saber de què va, però pels no iniciats pot arribar a ser una bona informació.

I avui, dimarts 6 d'octubre parlarem de ...

LES DAMES VERDES

Simbolitzen els poders de la Natura. N'hi ha moltes i estan molt esteses geogràficament, encara que , normalment, se'n fan dos grups: les de la Terra i les de l'Aigua.
Són dames belles, d'ulls ametllats i verds. Tenen una veu fascinant, sobretot quan canten. Les dames d'Aigua tenen cua de peix (recordeu què va passar a Ulisses i els seus homes quan van sentir el cant de les sirenes?)

Són molt sedentàries. No és usual que es moguin dels seus dominis.

I, us aviso, no els agrada ser molestades.

LA FADA D'OCTUBRE...?

2009-10-02T10:56:00.000-07:00

Hola... Sou aquí? Mireu, de tant en tant, aquestes coses que vaig posant, sense preguntar-me massa per què? Tan sols perquè m'agraden?

Com espero que algú comparteixi amb mi, ja dic, de tant en tant, les meves "cosetes", faig una proposta.

M'ajudeu a buscar la fada d'octubre? Em descobriu un nou ( o nova) creador de fades?

Vaaa... que les penjaré totes.
Seran les nostres fades d'octubre.

És clar que potser em quedo sola.

Us convido.... busquem la fada d'octubre. En algun racó es deu haver amagat.

DONCS A MI SÍ QUE M'AGRADA. I MOLT...

2009-09-29T11:48:00.000-07:00

Malgrat que hi hagi qui rebi aquesta jueva, amant de Catalunya, d'una forma tan galdosa, la insulti i la rebutgi, gairebé de forma institucional, a mi sí que m'agrada Noa. M'agrada com pensa, com és, com ens estima, com canta. I el seu somni, cantar el dia que se signi la pau entre palestins i jueus és un somni que tots els estats, els polítics, les nacions haurien de recolzar.

A mi sí que m'agrada Noa. I molt...

TARDOR

2009-09-25T03:26:00.000-07:00

TOT ENVELLEIX I MOR PER RENOVAR-SE
I AQUEST INICI DE TARDOR CONFIRMA
LA PERFECTA HARMONIA DE LES COSES.

MIQUEL MARTÍ I POL